Quins reptes presenta el curs 2020-2021

La situació que hem viscut aquestes darreres setmanes i mesos ha estat de les més extraordinàries que es recorden. Ens ha obligat a replantejar-nos un seguit de dinàmiques i hàbits que donàvem per segurs i ha posat en valor uns altres que, en el dia a dia del que ara anomenem “antiga normalitat”, potser ens havien passat per alt. Què passarà en el sector educatiu en el curs 2020-2021?

La situació que hem viscut aquestes darreres setmanes i mesos ha estat de les més extraordinàries que es recorden. Ens ha obligat a replantejar-nos un seguit de dinàmiques i hàbits que donàvem per segurs i ha posat en valor uns altres que, en el dia a dia del que ara anomenem “antiga normalitat”, potser ens havien passat per alt. Què passarà en el sector educatiu en el curs 2020-2021?

En l’àmbit educatiu, aquesta situació —és evident— genera una gran incertesa pel que fa a l’inici del curs 2020-2021. No només ens ha obligat a donar una resposta d’emergència a la situació de confinament i al tancament dels centres, sinó que també ha posat en relleu la necessitat de nous plantejaments, estratègies, eines digitals i altres recursos necessaris per adaptar la pràctica docent a escenaris de no presencialitat. És evident que l’entorn afecta a l’aprenentatge i ens hem de saber adaptar a un context que el modifica.

La incertesa, principal característica del curs 2020-2021

Davant d’aquesta situació, moltes veus d’un ampli espectre de l’àmbit educatiu han provat de donar respostes – fins i tot amb documents oberts on aportar idees, com aquest-, i consells sobre la manera d’afrontar l’entrada del proper curs 2020-2021. Consells sobre com adaptar el funcionament normal d’un centre educatiu a escenaris en què:
• La presencialitat a les aules no està garantida.
• Els grups classe potser s’han de dividir o alternar.
• L’aplicació d’agrupacions i metodologies cooperatives potser no és viable.
Què ens depara, el futur? A hores d’ara, la forma en què començarà el curs vinent segueix sense ser clara. Ni el calendari escolar ni la forma en què caldrà tornar a obrir els centres han estat concretats més enllà d’algunes línies generals i hipòtesis sobre ràtios, espais, nombre de professors. Tampoc no s’ha determinat si caldrà fer exàmens virtuals.
És evident que hi haurà coses que no podran seguir com abans com, per exemple, les classes d’educació física. Per tant, tots els debats i les reflexions que intentem dur a terme es donen en un marc general d’incertesa. Però, hi podríem trobar un vessant positiu?
Això no obstant, sí que podem desgranar alguns dels reptes als quals haurem de donar resposta en aquest escenari de pandèmia, el qual, com qualsevol període de canvi, pot ser un bon moment per aprofundir en certs aspectes de la pràctica docent i per repensar-ne d’altres, de forma que s’estableixin unes bases sòlides per transformar el món de l’educació. 
reptes curs 2020-2021

Què n’hem de fer, dels continguts?

Un dels principals efectes de la situació de confinament ha estat la impossibilitat de treballar tots els continguts que ens havíem marcat a l’inici del curs. En molts casos, ens hem trobat que la manera de compartir els continguts amb els nostres alumnes requeria un cert grau de presencialitat, la qual, de forma sobtada, s’ha vist disminuïda. Això ens ha fet replantejar quins són els continguts més rellevants per als nostres alumnes amb vista a donar-los prioritat. Però, aleshores, què podem fer?
La resposta és doble:
• En primer lloc, caldria reflexionar sobre el volum i la qualitat dels continguts. Analitzar quins són els continguts més rellevants i veure de quina manera es poden treballar, potser amb més profunditat, a partir d’una planificació menys voluminosa però més essencial.
• D’altra banda, caldrà repensar la manera com els alumnes accedeixen a aquests continguts. Per aquest motiu, haurem de pensar a crear, seleccionar o adaptar materials i recursos. No oblidem la quantitat de professorat que, de forma altruista, comparteix la feina que fa amb l’alumnat en el seu dia a dia, feina que podem reaprofitar per adaptar-la a les necessitats dels i les estudiants. També serà necessari pensar en l’espai ideal per fer arribar aquests nous recursos i materials. Obrir una aula virtual, o repositoris digitals de continguts, potser podria ajudar l’alumnat a seguir treballant en escenaris de confinament o semiconfinament.

Podrem seguir utilitzant les mateixes metodologies?

Juntament amb els continguts, un altre àmbit que s’ha vist afectat és el de les metodologies. Des de les metodologies més centrades en el professorat fins a les més centrades en l’alumnat, totes s’han vist trastocades i qüestionades en haver-se d’aplicar en un entorn completament digital.
En molts casos, a causa de la rapidesa amb què calia actuar, s’han prioritzat activitats de caire més individual (i, en alguns casos, de tipus més reproductiu i memorístic) a propostes més competencials i globals que proposen reptes a l’alumnat. Aquest fet ens obliga a replantejar la manera com dissenyem les propostes d’aprenentatge per poder donar continuïtat a aquest tipus de metodologies en diversos escenaris.

La comunicació ha d’adaptar-se

Un altre dels pilars de la metodologia que escollim a cada moment és la comunicació i la interacció alumnat-professorat i alumnat-alumnat. I, en aquest sentit, la resposta vindrà donada per les eines digitals que escollim; per exemple, eines que ens faciliten la comunicació sincrònica (videoconferències, trucades, missatgeria instantània…) o l’asincrònica (correus electrònics, fòrums dins d’aules virtuals…). També caldrà tenir en compte quins canals afavorim perquè l’alumnat pugui interaccionar amb les companyes i els companys, i, en aquest cas, les eines d’edició compartida són unes bones aliades.
L’objectiu que hauria de tenir l’ús d’aquest tipus d’eines digitals és mantenir les interaccions socials necessàries per dur a terme els aprenentatges esperats en situacions en què la presencialitat no és possible. Això sí, sempre serà necessari assegurar el nivell de competència digital de l’alumnat per poder fer l’acompanyament i l’aprenentatge més idonis. També és evident que, com a docents, haurem d’assimilar tècniques per mantenir l’atenció de l’alumnat per, en alguns casos, recuperar-lo perquè s’ha perdut durant tots aquests mesos.
curs 2020-2021 nenes parlant

Com hauria de ser l’avaluació del curs 2020-2021?

Tenint en compte que, en una situació de relativa normalitat, l’avaluació sol ser el centre de múltiples i diversos debats, en uns moments com aquests, en què cal pensar com haurà de ser l’educació un cop superada la pandèmia, l’avaluació esdevé un dels principals reptes de futur. Com en el cas de la metodologia o dels continguts, l’avaluació, tal com estava programada en la majoria de centres, s’ha vist trastocada de manera important. Això no només és conseqüència de les mesures d’urgència traslladades des del Departament d’Educació, sinó, sobretot, del plantejament habitual, en què la presencialitat és imprescindible per poder recollir les evidències necessàries per valorar el progrés de l’alumnat, normalment en forma d’examen.
En aquest sentit, juntament amb la metodologia i els continguts, l’avaluació haurà de ser repensada des d’una òptica en què la diversitat d’evidències d’aprenentatge ens permeti seguir recopilant dades del progrés de l’alumnat. Segurament, una bona estratègia serà diversificar el tipus d’activitats que fem servir per reduir el pes que actualment tenen els exàmens i, a la vegada, oferir a l’alumnat una avaluació que ens permeti estar més pendents del què s’avalua que del com (i evitar així els maldecaps que tenen a veure amb la possibilitat que l’alumnat copiï durant un examen online).
També serà igual d’important el retorn que fem a l’alumnat de les evidències d’aprenentatges perquè, mitjançant aquest feedback, pugui seguir avançant en el seu aprenentatge.

Com podem assegurar que l’escola no deixa ningú enrere?

Com hem vist en els casos anteriors, les eines digitals i la tecnologia formen part, en bona mesura, de les respostes a les preguntes que s’han plantejat. De tota manera, en la societat actual, malauradament hi ha diferents velocitats pel que fa a l’entrada d’aquest tipus d’eines a les llars dels pobles i les ciutats. És per aquest motiu que, per assegurar-nos que totes les respostes que anem trobant són les correctes, haurem de tenir molta cura que, en tots els casos, les propostes que plantegem són accessibles per a tothom.
Cal tenir en compte, però, que la responsabilitat d’aconseguir aquesta condició és compartida entre administració, famílies i docents. És responsabilitat dels docents pensar en diverses maneres de fer arribar propostes, continguts, eines d’avaluació… perquè esdevinguin accessibles en diversos escenaris. D’altra banda, és responsabilitat de l’administració assegurar que les condicions de les famílies i els seus infants són les més adequades perquè es pugui dur a terme l’escolaritat tal com està plantejada a cada moment. Finalment, serà necessària la implicació de les famílies per garantir que les seves filles i fills disposen dels temps i els espais necessaris per seguir avançant en el seu aprenentatge.

El més important: garantir el benestar de l’alumnat

Finalment —però no per això menys important—, aquesta situació ha posat en relleu el paper de l’escola com a comunitat, i la funció de l’educació més enllà de la transmissió de continguts i coneixements. Els i les docents han tingut un paper molt important a l’hora d’ajudar els infants a superar aquesta situació i, en moltes ocasions, ha contribuït a fer que es creés un vincle més fort (si és que això era possible) amb les seves famílies.
En diversos casos, el benestar emocional dels alumnats ha passat a un primer pla, al davant fins i tot de continguts i metodologies. Segurament que, amb el temps i el lent retorn a la normalitat, aquesta preocupació ocuparà, de nou, un altre lloc en la llista de prioritats. Ens agradaria pensar, però, que aquesta cura i atenció per l’alumnat no s’allunyaran gaire de les primeres posicions. Els i les docents sabrem mantenir aquest acompanyament quan ens hi trobem cara a cara, en les nostres aules i centres,i també quan haguem de relacionar-nos-hi  a distància, a través de mitjans digitals (videoconferències, correus electrònics o missatgeria instantània). I fins i tot quan ens falli la tecnologia, sabrem recórrer a trucades telefòniques que ens permetin no perdre el contacte amb infants i famílies.

Per acabar…

Tot i que, a hores d’ara, ningú no podria resoldre definitivament l’interrogant de com hauria de ser l’educació a partir del curs 2020-2021, una resposta correcta de segur que tindria ben present el paper de l’escola en la societat per prioritzar allò que és més important a cada moment. Tenir en compte la cura pel benestar emocional de l’alumnat, i que això no concerneixi només els docents, hauria de seguir sent un dels objectius principals (si no el més important) de qualsevol proposta o plantejament sobre l’escola que vindrà.
Com veieu, és un debat interessant i d’inmediata actualitat. Si voleu profunditzar en el tema, us adjuntem un interessant debat entre docents on s’amplien els continguts tractats durant tot el text i se’n debaten d’altres.

I vosaltres, ¿creieu que el curs 2020-2021 canviarà molt respecte a l’anterior? Quina és la vostra opinió?

Si us interessa aprofundir en noves metodologies d’aprenentatge, us recomanem fer un cop d’ull al curs online de Doqua sobre el treball per projectes.

curs online treball per projectes