Tècniques cooperatives simples i complexes

Quins són els elements que caracteritzen les tècniques cooperatives simples i les tècniques cooperatives complexes? Com els podem aplicar per elaborar-les i portar-les a terme a l’aula?

Fa unes setmanes, en un altre post vam parlar sobre algunes tècniques cooperatives per ser aplicades en diferents moments d’una unitat didàctica. En aquest post, revisarem les característiques i els elements bàsics de les tècniques cooperatives per veure tot seguit quines són les diferències entre les simples i les complexes. Finalment, us donarem alguns consells per elaborar tècniques cooperatives.

Índex del post

Característiques bàsiques de les tècniques cooperatives

Les tècniques cooperatives són aquelles estratègies que s’apliquen a les activitats amb la finalitat d’afavorir el treball en equip i l’ajuda mútua entre els alumnes. A continuació, veurem quins són els elements que caracteritzen aquestes activitats perquè siguin cooperatives.

1. La interdependència positiva

És a dir, es tracta d’un element que genera un compromís dels estudiants per aconseguir un objectiu comú.

2. La interacció cara a cara

Cada alumne ha de compartir recursos i ajudar els companys d’equip a través de la conversa i la participació.

3. La responsabilitat individual

L’alumne té un compromís individual amb el seu equip per aconseguir un objectiu comú.

4. El desenvolupament d’habilitats socials i comunicatives

També és una altra característica bàsica de les tècniques cooperatives, i aquestes no apareixen soles, sinó que s’han d’ensenyar a treballar dins de l’equip, i cada membre ho aprendrà mitjançant la presa d’acords, l’ajuda, el contrast d’informació, etc.

5. La reflexió i l’avaluació del treball en equip

En aquest sentit, és important que els alumnes puguin regular i reflexionar sobre les seves aportacions al grup de treball.

Tècniques cooperatives simples

Ara que ja hem vist quines són les característiques bàsiques, esbrinarem en què consisteixen les tècniques cooperatives simples: són estratègies pràctiques i dinàmiques en què els alumnes, amb una sessió o bé una part, porten a terme una activitat de manera estructurada. Alguns exemples de tècniques cooperatives simples són “Llapis al mig” o el “Foli giratori”, que ja hem vist en posts anteriors.

El fet que aquestes tècniques simples estiguin tan estructurades afavoreix que els alumnes n’interioritzin la pràctica i desenvolupin amb més facilitat competències associades a la cooperació com l’ajuda mútua, la consecució d’objectius comuns, el respecte, la cooperació… alhora que prepara els estudiants per poder treballar mitjançant tècniques cooperatives complexes.

Tècniques cooperatives complexes

A diferència de les simples, les tècniques cooperatives complexes són propostes d’activitats per ser realitzades en una temporització més àmplia, és a dir, en dues sessions de treball o més.

Perquè les tècniques cooperatives complexes puguin ser aplicades amb èxit, cal que els alumnes tinguin certa experiència en l’aprenentatge cooperatiu i hagin interioritzat els seus rols i els elements bàsics de les tècniques cooperatives, ja que es posen en funcionament moltes competències i habilitats pràctiques i cooperatives en un entorn d’activitats més complexes.

Alguns exemples de tècniques cooperatives complexes són “El trencaclosques” i “Els grups d’investigació”.

El fet que aquestes tècniques simples estiguin tan estructurades afavoreix que els alumnes n’interioritzin la pràctica i desenvolupin amb més facilitat competències associades a la cooperació com l’ajuda mútua, la consecució d’objectius comuns, el respecte, la cooperació… alhora que prepara els estudiants per poder treballar mitjançant tècniques cooperatives complexes.

Consells per elaborar tècniques cooperatives

Tots coneixem tècniques cooperatives, i fins i tot alguns de nosaltres les hem aplicat en un moment determinat a l’aula, però també en podem elaborar nosaltres mateixos i adaptar-les al grup classe i al seu nivell educatiu.

Què hem de tenir en compte per dissenyar-les? En aquest apartat us donarem alguns consells per elaborar tècniques cooperatives.
Perquè les tècniques cooperatives complexes puguin ser aplicades amb èxit, cal que els alumnes tinguin certa experiència en l’aprenentatge cooperatiu i hagin interioritzat els seus rols i els elements bàsics de les tècniques cooperatives, ja que es posen en funcionament moltes competències i habilitats pràctiques i cooperatives en un entorn d’activitats més complexes.
  1. Quan dissenyem una activitat cooperativa, el principal aspecte que cal tenir en compte és la participació. Així doncs, hem d’anar avaluant i reflexionant sobre la participació i preguntar-nos si en aquesta activitat participaran tots els alumnes.

  2. Una vegada valorada positivament la participació de tots els alumnes, cal reflexionar sobre la interacció entre ells, per tant, ens haurem de preguntar si aquesta activitat promou la interacció positiva entre els membres de l’equip a través de la presa d’acords, el fet de compartir informació, etc.

  3. Una última pregunta que ens ajudarà, finalment, a validar la nostra proposta és si l’activitat afavoreix l’ajuda mútua entre els membres de l’equip.

Si alguna resposta a aquestes preguntes és “no”, cal cercar una altra dinàmica d’aprenentatge que pugui afavorir algun d’aquests tres elements i tornar a fer-ne una valoració. Si la resposta a aquestes tres preguntes és “sí”, haurem dissenyat una tècnica cooperativa.

En definitiva

Tal com hem vist en aquest post i en altres d’anteriors sobre aprenentatge cooperatiu, perquè les propostes didàctiques que dissenyem afavoreixin el desenvolupament d’habilitats i competències personals, socials i comunicatives, cal aplicar-les seguint els principis o els elements bàsics que les fonamenten, atès que aquestes característiques són les que ens asseguraran que les tècniques cooperatives que apliquem afavoreixin realment la cooperació i la participació de tots els alumnes.
Ara que heu llegit aquest post, ja teniu algunes eines i consells més per començar a aplicar i a elaborar tècniques cooperatives a l’aula. Esperem que siguin d’utilitat!

Referències bibliogràfiques:

– Pujolàs, P. (2008). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Barcelona: Graó.

Més informació

– Monereo, C.; Duran, D. (2001). Entramats. Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. Barcelona: Edebé.

Comparteix aquest article…

Comparteix a whatsapp
Comparteix a twitter
Comparteix a facebook
Comparteix a pinterest
Comparteix a linkedin

Vols ampliar sobre el treball cooperatiu?

Aprèn-ne més amb el curs d’Aprenentatge cooperatiu que t’oferim

  • 60 hores , Educació Infantil

    Aprenentatge cooperatiu

    L’aprenentatge cooperatiu és un enfocament metodològic per a l’aprenentatge de qualsevol contingut en el context escolar. En aquest curs online per a docents, aprendràs diversos mètodes i tècniques per potenciar el treball en equip, fent que l’alumne sigui un agent actiu.

    Curs reconegut pel Departament.

I també amb els posts anteriors que hem publicat sobre el tema.

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Posts anteriors

Aquí tens els últims articles que hem publicat.

Recorda que pots filtrar-los per temàtica des del menú superior
avaluar amb rúbriques

Avaluar amb rúbriques

Si necessites saber què és una rúbrica, com fer-ne una i quines alternatives a aquest model d’avaluació hi ha, t’ajudem.

Que es edmodo

Què és Edmodo

T’ajudem a conèixer Edmodo, una de les plataformes digitals més útils a l’aula per comunicar-te amb l’alumnat de manera òptima.