Fa poques setmanes, va saltar la notícia que la Federació Espanyola de Voleibol, finalment, havia acceptat que la Laia (una noia de 13 anys que juga a la lliga infantil i que té síndrome de Down) pogués jugar amb el seu equip de voleibol.
El 3 de desembre va ser el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i, sempre que arriba un dia internacional en què es fan actes diversos per les diferents escoles, és un bon moment perquè ens parem a pensar què fem a l’aula (i en el nostre dia a dia) per facilitar la integració de totes les persones a la societat.
Una bona manera de començar a pensar en tothom, més enllà de fer activitats concretes en dies assenyalats, és pensar en la manera de proporcionar múltiples formes de presentar la informació, múltiples formes d’acció i expressió i múltiples formes de comprometre’s. I, encara que això pugui semblar una mica estrany, és en el disseny universal de l’aprenentatge (DUA) on s’estableixen aquestes pautes i on podem trobar ajuda per oferir un context educatiu que sigui més flexible i pugui arribar a tothom.
El Diari de l’Educació recull una entrevista a Antonio Márquez (autor del blog Si es por el maestro… nunca aprendo), que està intentant apropar el DUA a la comunitat educativa per mostrar que, modificant una mica la forma de transmetre la informació, podem arribar a més alumnes.
