Els alumnes són espontanis i dins d’aquesta espontaneïtat hi entra la creativitat. Cal tenir en compte les primeres idees i sensacions que passen per la ment humana, ja què de vegades són desestimades precipitadament.

Quan es parla d’espontaneïtat ens referim al primer que ens passa pel cap, sense pensar en si és correcte o no. És una habilitat pròpia dels més petits, les  respostes dels quals són ocurrents i, fins i tot, fora de la lògica de l’adult. Per exemple, un nen en una exposició d’art d’un pintor famós, en concret davant d’un quadre on s’espera que tothom hi vegi un cavall pasturant en un prat, pot observar-hi un cavaller lluitant contra dinosaures que volen destrossar la lluna. És una visió incorrecta? Doncs no, tot al contrari, és una resposta que sorgeix de l’espontaneïtat de la ment del nen en aquell moment. I és que a tots ens venen pensaments a la ment, però, la societat ens ha fet perdre aquesta espontaneïtat i hem après a dir el que s’espera que diguem segons la situació i/o el context.

Doncs bé, el primer que hem d’aprendre per afavorir l’espontaneïtat dels alumnes és a no emetre valoracions ni judicis de les respostes dels nostres alumnes. Normalment, a les aules es fan preguntes, sorgeixen diàlegs, converses i, l’adult, acaba valorant i decidint què és correcte i què no, què és vàlid i què no. Aquest fet fa que es freni l’espontaneïtat dels alumnes, els quals acaben decidint fer un vot de silenci i guardar la seva resposta per no equivocar-se o per por a què no sigui ben jutjada.

Així doncs, el que cal fer és afavorir que els nens i les nenes s’expressin lliurement, sent entre ells mateixos els qui valorin si estan en el cert o no i animant-los a fer les comprovacions necessàries, sempre i quan sigui possible.