3 estratègies cooperatives per a l’inici d’una UD

A les nostres aules trobem una gran diversitat d’alumnes amb capacitats i interessos diferents. I una de les maneres de donar resposta a aquesta diversitat des d’una mirada inclusiva és l’aprenentatge cooperatiu. En aquest post, t'expliquem tres estratègies cooperatives per a l'inici d'una UD.
A les nostres aules trobem una gran diversitat d’alumnes amb capacitats i interessos diferents. I una de les maneres de donar resposta a aquesta diversitat des d’una mirada inclusiva és l’aprenentatge cooperatiu.
Com ja saps, i n’hem parlat en altres posts , l’aprenentatge cooperatiu es pot considerar com un conjunt d’estratègies didàctiques dissenyades amb la finalitat de millorar la pràctica educativa i, per tant, també el procés d’aprenentatge dels alumnes.
Així doncs, les principals finalitats de l’aprenentatge cooperatiu són:
  • Aconseguir la participació de tots els alumnes segons les seves possibilitats.
  • Afavorir i impulsar la interacció de tots els alumnes perquè interactuïn positivament i constructivament.
  • Promoure que els membres d’un mateix equip s’ajudin per aconseguir un objectiu comú.

En aquest post explicarem alguns exemples d’estratègies cooperatives per introduir als inicis de les unitats didàctiques (UD), per motivar des del primer moment els alumnes a participar i a interessar-se més i d’una manera millor pels seus propis aprenentatges i pels dels companys d’equip.

Com podem afavorir la implicació i la motivació dels nostres alumnes als inicis de la unitat didàctica?

A grans trets, al principi d’una unitat didàctica o d’un projecte dissenyem activitats amb la finalitat de:

  • Presentar els continguts que cal treballar.
  • Conèixer les idees prèvies dels alumnes.

Hi ha diferents estratègies i tècniques cooperatives que es poden utilitzar en diferents moments de la UD o del projecte; tanmateix, existeixen estratègies més simples i dinàmiques, però també tècniques més complexes que requereixen certa experiència per part dels alumnes i del professorat.
A continuació descriurem tres estratègies que contribuiran a incrementar la motivació dels alumnes a l’inici de la UD.

Foli giratori

Amb aquesta estructura es pot fer una exploració de coneixements previs a l’inici d’un projecte o unitat didàctica.
L’activitat es pot iniciar donant un únic foli a cada equip cooperatiu.
El/la mestre/a encarrega als equips que escriguin algunes paraules clau o frases curtes sobre el tema que es començarà a treballar, de manera que puguin indicar què en saben.
Així, un membre de l’equip començarà a escriure la seva part en un foli giratori i quan hagi escrit la paraula clau o la frase el passarà al company del costat (seguint la direcció de les agulles del rellotge) perquè escrigui la seva part. I així successivament fins que tots els membres de l’equip hagin participat en la tasca.
Es recomana que cada membre de l’equip tingui un llapis o un bolígraf de color diferent, i que elaborin a peu de pàgina una petita llegenda amb el color que pertany a cada alumne. D’aquesta manera el docent podrà saber quines són les idees prèvies de cada alumne.

Joc de paraules

Una altra manera de presentar els continguts que s’han de treballar en una proposta didàctica és a través del joc de paraules.
En aquesta estructura cooperativa el docent ha d’indicar algunes paraules clau relacionades amb els continguts que s’han de treballar.
Aleshores es demana als alumnes que (de manera individual) escriguin una frase que tingui sentit sobre alguna de les paraules clau. Seguidament, cada membre de l’equip exposa la seva frase a la resta de companys i entre tots la milloren, rectifiquen, arriben a un acord, etc.
Una vegada tots els alumnes dels diferents equips han compartit i millorat les seves frases, les exposaran a la resta del grup classe, i a partir d’aquí ja es podrà començar a treballar de manera més concreta el desenvolupament de la proposta didàctica.

Coneixem paraules junts

Mitjançant aquesta activitat, s’afavoreix l’exploració de coneixements previs dels alumnes i alhora es van introduint els continguts que s’han de treballar.
En aquesta estructura, el docent reparteix un paper a cada alumne amb paraules diferents sobre el tema que es començarà a treballar.
Dins de cada equip, cada alumne començarà a explicar el significat de la paraula que li hagi tocat, de manera que s’hauran d’assegurar que tots els companys n’acabin coneixent el significat.
Si per als alumnes les paraules són complexes o desconegudes, es facilitarà un diccionari o una connexió a Internet perquè puguin buscar-ne el significat.
Una vegada tots els membres de cada equip han compartit el significat de la seva paraula i s’han assegurat que cada company la coneix i és capaç d’explicar-la, el docent assigna un número a cada alumne del grup classe.
Una vegada assignat el número, farà una pregunta relacionada amb una de les paraules clau per demanar-ne el significat i dirà un número a l’atzar, i l’alumne que el tingui haurà de respondre tot explicant quin és el significat de la paraula.
Per enfocar l’activitat com si fos un concurs, es poden donar punts a cada equip en cas que la resposta que doni cada alumne sigui correcta.

——————

Tal com hem vist, hi ha diferents maneres de presentar els continguts que s’han de treballar al principi d’una unitat didàctica o projecte, i diferents estratègies per explorar els coneixements previs dels alumnes.
Es tracta, doncs, d’afavorir la participació de tots des d’un inici per fomentar la seva implicació i els seu interès per l’aprenentatge propi i pel dels companys.

Si t’interessa aprofundir més en l’aprenentatge cooperatiu, no dubtis a apuntar-te al curs on expliquem com aplicar-ho a l’aula.

Utilitzes estratègies cooperatives per a l’inici d’una unitat didàctica? Es tracta d’alguna de les que hem proposat al post o potser d’alguna altra? Explica’ns-ho i compartirem coneixements entre tots.

Més informació:
  • Kagan, S. (1985). Cooperative Learning. Califòrnia: Resources for Teachers, Inc.
  • Kagan, S. (2015). 59 Kagan Structures: Poven Engagement Strategies.