Com podem valorar si el que proposem a l’aula és adequat?

De ben segur que en algun moment de la nostra carrera professional ens hem plantejat aquesta pregunta. Què fem en aquest cas? Doncs o bé preguntar als companys/es o bé observar els resultats obtinguts pels alumnes. Però... amb això n’hi ha prou? D’altra banda, els nostres companys/es faran la mateixa valoració que nosaltres?

De ben segur que en algun moment de la nostra carrera professional ens hem plantejat aquesta pregunta. Què fem en aquest cas? Doncs o bé preguntar als companys/es o bé observar els resultats obtinguts pels alumnes. Però… amb això n’hi ha prou? D’altra banda, els nostres companys/es faran la mateixa valoració que nosaltres?

Segurament la comparació amb d’altres companys o amb els resultats del alumnes no sigui suficient per valorar si el que proposem a l’aula és adequat o no. Així doncs… ens què ens basem? Existeixen referents comuns que ens permetin valorar la nostra pràctica educativa per identificar i millorar el que fem a l’aula?
Doncs si, disposem de dos referents comuns que podem utilitzar. Un d’ells és propi de cada comunitat educativa (referents de caràcter ideològic) i l’altre, més universal, de la comunitat científica (referents de caràcter científic).
  <br /><div style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br /><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El primer referent és de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">caràcter ideològic</b> i fa referència a les <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">finalitats educatives</b> de cada centre. Aquestes finalitats variaran d’un centre a un altre, tenint en compte les competències que pretenen desenvolupar en el seu alumnat en finalitzar, la seva escolarització-formació. D’on surten aquestes finalitats educatives? Doncs sorgeixen com a resultat de la revisió: </span></div><ul><li><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">trets d’identitat</b> del centre educatiu.</span></li><li><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De les <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">finalitats marcades pel currículum oficial</b> (objectius educatius).</span></li><li><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">competències bàsiques</b> a desenvolupar per l’alumnat.</span></li></ul><div style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquestes finalitats són doncs el compromís que assumeix el centre educatiu amb els pares i mares de l’alumnat. </span></div><div style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El segon referent és de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">caràcter científic</b> i fa referència als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">principis psicopedagògics de l’aprenentatg</b>e, és a dir, als coneixements que tenim sobre com aprenem les persones. Aquests coneixements provenen de la psicologia, la psicologia social, la neurociència, etc.</span></div><div style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ambdós referents permeten als centres millorar la qualitat de l’ensenyament a les aules, des d’un vessant objectiu, deixant de banda <span>l'arbitrarietat</span> <span>resultant de la</span><span>suma de</span> <span>metodologies</span> <span>del centre</span> <span>(</span>la que utilitza <span>cada</span> <span>mestre</span> <span>/</span> <span>professor</span>), les modes o les creences personals de com s’ha d’aprendre i ensenyar.</span></div><div style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">Cada centre educatiu ha de reflexionar i definir la seva metodologia, aquelles maneres de fer que no són casuals sinó causals, fem, avaluem, agrupem d'una determinada manera per aconseguir les finalitats educatives que ens hem proposat. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Consensuar una metodologia comuna de treball, compartida i fonamentada, ens permetra una millora continua de la nostre pràctica docent.</span></div><div><br /><i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per saber més:</span></i></div><div><span style="font-size: x-small;"><a href="http://www.grao.com/llibres/8-ideas-clave-calidad-de-la-practica-educativa" rel="nofollow noopener noreferrer" target="_blank">MALPICA, F. (2013). 8 ideas clave: Calidad de la práctica educativa. Barcelona: Graó</a>.</span></div><div><span style="font-size: x-small;"><a href="http://www.grao.com/llibres/la-practica-educativa-GE120" rel="nofollow noopener noreferrer" target="_blank">ZABALA, A. (1995). <i>La práctica educativa, como enseñar</i>. Barcelona: Graó.</a></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><a href="http://aula.grao.com/revistas/aula/198-el-autodiagnostico-pedagogico-como-medida-de-calidad-en-el-aula/criterios-para-la-mejora-de-la-practica-educativa" rel="nofollow noopener noreferrer" target="_blank">ZABALA, A. (2011). Criterios para la mejora de la práctica educativa. <i>Aula de innovación educativa,</i> 198, 13-16.</a></span></div><br /><div style="text-align: right;"><i><b>Silvia Benítez</b></i></div><div style="text-align: right;"><i>Departament de Qualitat de Doqua</i></div><br />