Quina es la millor metodologia per aplicar a l’aula?

Publicat per Doqua el

Actualment, i des de fa ja un temps, en el món educatiu hi ha un debat molt viu sobre quina es la millor metodologia per aplicar a l’aula. Tradicionalment, han estat les diferents tendències o paradigmes educatius els que han anat aportant el seu granet de sorra al debat, introduint noves idees, perspectives d’altres àmbits i, sobretot, estudis i evidències que les propostes que ofereixen són realment aplicables i beneficioses per a l’aprenentatge.

Fruit d’aquest debat, la idea d’aprenentatge ha anat evolucionant, canviant i progressant fins als nostres dies, i actualment podem dir que el paradigma d’aprenentatge competencial gaudeix de la confiança de la majoria de professionals de l’educació. Així doncs, el debat actual gira al voltant de quina és la millor manera d’aconseguir persones competents en determinats àmbits, entre altres aspectes.

En aquest sentit, un dels camps que s’ha incorporat recentment al debat és el d’aquelles ciències que miren d’esbrinar el funcionament del cervell. Fruit de diverses investigacions, la neurociència ha fet avenços significatius per donar resposta al gran buit de coneixement que existeix sobre aquest òrgan. Algunes d’aquestes respostes van enfocades a mirar de conèixer amb més detalls el procés d’aprenentatge. Tot i que no es coneix a la perfecció el funcionament d’aquest procés, la neurociència sí que sembla capaç de donar algunes claus i idees interessants que poden ajudar a millorar la nostra metodologia d’ensenyament i aprenentatge per poder així decidir quina és la millor per aplicar a l’aula. 

Si ens acompanyeu, tot seguit us en presentem algunes de les més interessants:

Emoció i aprenentatge

L’aprenentatge funciona millor quan va lligat a determinades emocions. Algunes, com la por o l’estrès, són contraproduents i poden afectar l’adquisició i la qualitat dels aprenentatges, i altres emocions agradables, com l’alegria, són beneficioses. De totes, l’emoció més profitosa per a l’aprenentatge és la curiositat, atès que posa de seguida en alerta el cervell i activa el focus en allò que s’està treballant.
    • Com es pot tenir en compte metodològicament? 

Una bona manera d’incorporar el poder de la sorpresa i la curiositat a les nostres propostes d’aprenentatge és mirant de tenir en compte com realitzem la presentació dels continguts que s’han de treballar. En una proposta d’activitats basada en l’aprenentatge competencial, això s’aconsegueix partint d’una situació problema, que, de forma habitual, proposa als alumnes un repte, una pregunta, quelcom que han de resoldre mitjançant els coneixements que ja tenen i, més important encara, a través dels que han d’assolir. Aquesta manera de començar un procés d’aprenentatge ajuda força a l’hora de despertar la curiositat dels alumnes. Si som més atrevits, es podria dur a terme algun tipus de dramatització per posar en context aquesta situació, demanar l’ajuda dels alumnes, convertir la classe en una agència de detectius… Tot plegat per ajudar a sorprendre els alumnes. La sorpresa porta a la curiositat, la curiositat desperta la motivació i la motivació fomenta l’aprenentatge.

Aprenentatge social

Una altra de les aportacions més interessants que ens arriba des del camp de la neurociència és la forma en què el cervell sembla preparat per interactuar amb altres cervells. Així doncs, en el moment d’interactuar i col·laborar amb altres persones sembla que s’activen moltes més àrees cerebrals que per a tasques de caire individual, situació que fa que al cervell li agradi la interacció i funcioni millor en companyia d’altres cervells.

    • Com es pot tenir en compte metodològicament?

Pel que fa al component social de l’aprenentatge, el podem incorporar gràcies als principis del treball cooperatiu. En aquest cas, existeixen una gran diversitat d’estratègies metodològiques i estructures cooperatives que ens asseguren que les interaccions entre els alumnes es duen a terme de manera realment beneficiosa per a l’aprenentatge. Així doncs, amb la incorporació d’aquests principis en les nostres propostes d’aprenentatge, no només podem enriquir l’aprenentatge dels alumnes fomentant habilitats i capacitats socials, sinó que, a més, ajudem a activar un gran nombre d’àrees cerebrals al cap dels nostres infants que faran que l’aprenentatge assolit sigui de millor qualitat.

Les funcions executives

Finalment, l’àmbit de la neurociència també ens ofereix la proposta de com es defineix una persona competent per dur a terme una vida plena en termes relacionats amb les funcions executives. Segons aquesta proposta, l’educació hauria d’aconseguir persones capaces de:
  • Planificar diversos futurs alternatius.
  • Reflexionar sobre els seus pros i contres.
  • Prendre decisions encaminades a assolir aquests futurs.
  • Adequar el seu comportament per arribar als objectius fixats.
És a dir, les funcions executives que s’haurien de fomentar en totes les etapes educatives són la planificació, la reflexió, l’anàlisi i el control emocional (capacitats bàsiques per adequar els seus comportaments davant de qualsevol situació).
    • Com s’ha de tenir en compte metodològicament?

Per poder ajudar els infants a treballar i anar millorant amb el temps en l’ús d’aquestes funcions executives, és important incorporar activitats que permetin la seva posada en pràctica, motiu pel qual en les metodologies globalitzades que tenen en compte un aprenentatge competencial, com ara el treball per projectes, cal tenir cura que en la fase inicial de la seqüència es doni temps als alumnes per planificar les tasques que duran a terme. D’aquesta manera, els alumnes podran triar un pla d’acció o un altre, analitzar avantatges i desavantatges i identificar les tasques que els ajudaran a assolir l’aprenentatge esperat. Tot aquest procés, evidentment, ha de ser guiat pel docent fins que a poc a poc els alumnes vagin agafant traça en la seva aplicació. Altrament, cal tenir en compte que l’anàlisi i la reflexió sobre si les accions que s’estan duent a terme donen els fruits esperats s’hauran d’anar revisant durant la resta de fases de la seqüència aprenentatge.

Però aleshores, quina és la millor metodologia per aplicar a l’aula?

Com hem vist fins ara, no hi ha una única metodologia educativa que doni una resposta integral a la pregunta que ens fèiem al començament d’aquest article. La idea seria, doncs, enriquir la nostres propostes d’aprenentatge amb ingredients variats de diferents metodologies:

  • Activitats que fomentin la sorpresa i la curiositat perquè es pugui presentar el tema o el contingut que es treballarà de forma motivadora i, sobretot, busquin activar la motivació del nostre alumnat.
  • Mirar que les propostes d’aprenentatge que preparem integrin també activitats en grup, si és possible, que compleixin els principis del treball cooperatiu, perquè, per la seva tipologia, asseguren unes interaccions beneficioses per aconseguir un aprenentatge durador i de qualitat.
  • Durant les propostes d’aprenentatge, oferir als alumnes la possibilitat de planificar, triar un curs d’acció, d’entre diverses opcions, i adequar les seves accions per assolir un objectiu. La fase inicial de la majoria de metodologies globalitzades ja contempla aquesta possibilitat, i és per aquest motiu que són un gran encert a l’hora de triar els principis d’aquesta metodologia d’aprenentatge.

Com veieu, no podem parlar de la millor metodologia per aplicar a l’aula, sinó que entre totes les que tenim a l’abast, triar i mirar d’adaptar-ne diverses per donar resposta a les necessitats de la nostra aula.

Ja feu servir alguna d’aquestes propostes de què hem parlat? Expliqueu-nos si combineu diferents metodologies a la vostra aula i quin resultat n’obteniu.

Més informació: 

Kahneman, D. (2013). Pensar rápido, pensar despacio.
Bueno, D. (2019). Trenca-t’hi el cap: La cultura com a motor de la re-evolució cerebral. 
Lázaro, C. (2019). Cómo aplicar la neuroeducación en el aula.
Ruiz, H. (2020). ¿Cómo aprendemos?


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *