Visual Thinking a l’aula: el mural de seguiment

El Visual Thinking a l’aula s’està fent servir actualment cada cop més, i podem trobar diferents maneres de fer-lo servir. Sabem que pot ser un bon recurs per facilitar la presentació de continguts abstractes i, sobretot, per fer més visuals les relacions entre diferents continguts o idees, però a la vegada també és un bon recurs per a l’acompanyament de l’alumnat durant el procés d’aprenentatge. És d’aquesta segona aplicació, de Visual Thinking a l’aula, de què parlarem en aquest post.

El Visual Thinking a l’aula s’està fent servir actualment cada cop més, i podem trobar diferents maneres de fer-lo servir. Sabem que pot ser un bon recurs per facilitar la presentació de continguts abstractes i, sobretot, per fer més visuals les relacions entre diferents continguts o idees, però a la vegada també és un bon recurs per a l’acompanyament de l’alumnat durant el procés d’aprenentatge. És d’aquesta segona aplicació, de Visual Thinking a l’aula, de què parlarem en aquest post.

Aplicar Visual Thinking en educació a partir d’un mural de seguiment

Tot el procés que requereix l’elaboració d’una creació amb Visual Thinking té molt a veure amb el procés d’aprenentatge dels nostre alumnat, ja que el fet d’haver de sintetitzar, organitzar, representar, relacionar i expressar els continguts treballats els ajuda a prendre consciència del que saben i el que no saben. I fins i tot a prendre consciència d’allò que no saben com incloure en la creació en format Visual Thinking per aprofundir-hi més i buscar més informació. És a dir, podem fer servir Visual Thinking per al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre i per a l’autoregulació dels aprenentatges. Una proposta molt útil és la que us presentem aquí: el mural de seguiment a partir de l’ús de tècniques de Visual Thinking.

Si teniu dubtes sobre què és Visual Thinking i voleu veure’n alguns exemples aplicats en educació, no deixeu de consultar el post “Educació amb Visual Thinking: què és, claus i exemples” per conèixer amb més deteniment en què consisteix.

Què és el mural de seguiment?

El mural de seguiment es fa servir al llarg d’una unitat didàctica o un projecte amb la finalitat d’ajudar l’alumnat a recollir, de manera visual, els aprenentatges fets. Ens ajuda amb el seguiment dels aprenentatges de l’alumnat i amb l’autoregulació dels aprenentatges per part del mateix alumnat. En un suro o en paper continu, anem penjant el que hem treballat i el que hem après a mesura que s’avança en la unitat didàctica o el projecte.

No es tracta d’un mural com el que fem habitualment, on posem el resultat dels treballs i les tasques, sinó que té la funció de mostrar el fil conductor de la unitat o projecte i els apartats, continguts o aprenentatges realitzats i els que queden per fer. Tampoc és un mapa conceptual de la unitat, ja que no resumeix els conceptes treballats, sinó les tasques i els aprenentatges que hem anat fent.

Té un ús similar al que fem amb les bases d’orientació i el portafolis (podeu consultar en què consisteixen aquests instruments d’avaluació al nostre post “Alternatives a la rúbrica d’avaluació”). D’una banda, s’empra per recordar-nos temes, preguntes, apartats… que hem previst treballar durant la unitat o projecte, tal com fan les bases d’orientació, i, de l’altra, ens serveix per recollir els aprenentatges, tal com fem amb el portafolis.

mural de seguiment a l'aula

Com podem crear el mural de seguiment?

Per començar, hem de saber què treballarem durant la unitat didàctica o projecte i com estan estructurats, és a dir, si hi ha diferents apartats o si ens hem plantejat diferents preguntes que hem de resoldre o hem definit altres tipus de tasques (planificació, recerca, anàlisi, contrast, experimentació, extracció de conclusions, etc.). Dividirem el mural en cada un d’aquests apartats o tasques que cal fer per tenir sempre present el que ens queda per finalitzar de la unitat o el projecte.

Una vegada iniciats la unitat o el projecte, anirem emplenant el mural de seguiment amb allò que hàgim après en cada apartat. Per exemple, si estem fent un projecte per aprendre i millorar els hàbits relacionats amb la salut i el producte final consisteix a organitzar una cursa solidària, al mural de seguiment hi podem posar:

  • Les preguntes que ens hem formulat, com, per exemple: Per què ens hem de rentar les mans abans de dinar? Per què no podem berenar galetes i xocolata cada dia? Per a què serveix l’esport?…
  • Les tasques necessàries per organitzar la cursa: reservar l’espai i la data, aconseguir participants, donar-la a conèixer o fer-ne publicitat, etc.
  • Les conclusions a què hem arribat per a cada pregunta.

D’aquesta manera, tant si es fa individualment com si es treballa en grups, podrem anar contrastant les tasques que fem en cada moment durant la unitat o el projecte amb què havíem planificat inicialment.

Com podem enriquir el mural de seguiment amb Visual Thinking?

Aquests murals de seguiment els podríem realitzar amb informació textual, com observem en aquest exemple.

Però si volem enriquir-los amb la tècnica Visual Thinking, cal tenir en compte que el mural haurà de ser molt visual i fàcil d’entendre, és a dir, seguir els criteris de Visual Thinking i, per tant, caldrà que hi exposem la informació amb dibuixos o icones que ens recordin les idees més importants de cada apartat perquè, amb un cop d’ull, puguem relacionar-ho amb la informació que hi hem plasmat.

L’aplicació de Visual Thinking a l’aula a partir de la creació d’un mural de seguiment acostuma a fer-se en paper i es penja a l’aula. Si es reserva un espai de l’aula per penjar-hi el mural, serà molt més accessible per a tot l’alumnat en qualsevol moment de forma ràpida i directa. En canvi, si al nostre centre estem molt habituats a treballar de manera digital, ho podem fer amb qualsevol eina compartida, sempre que estigui en un espai al qual tot l’alumnat tingui accés.
Tan sols caldrà seleccionar quina eina ens pot anar millor: des d’una eina per generar diapositives de forma compartida (com ara Google Slides), fins a eines que actuen a manera de murals de suro (com ara Padlet), o fins i tot d’especialitzades en el seguiment de projectes laborals (com Trello).
La qüestió és que, triem el format que triem, sigui àgil d’utilitzar, fàcil d’actualitzar i accessible per a tot l’alumnat per poder incorporar d’una forma pràctica i útil el Visual Thinking a l’aula.
Per acabar, us deixem amb un vídeo que introdueix conceptes més avançats sobre el Visual Thinking a l’aula:

Voleu millorar les vostres competències de visual thinking? Els dos cursos de Doqua dedicats a la Plàstica a l’aula us ajudaran a comptar amb més eines visuals per a l’aprenentatge dels alumnes.