Has escoltat parlar de l’aprenentatge basat en problemes? Es tracta d’una de les metodologies innovadores del moment, tant per com es diferencia del mètode tradicional com per com empodera a l’alumnat, fent-lo molt més autònom i responsable del seu aprenentatge.
Si no la coneixes, avui repassarem els elements principals que la componen, parlarem de les seves fases i t’oferirem alguns exemples de l’aprenentatge basat en problemes. Per cert! Si t’animes a voler aplicar-lo, potser t’interessa el nostre curs en vídeo dedicat íntegrament als PBL. Som-hi!
Què és l'aprenentatge basat en problemes
L’aprenentatge basat en problemes és una metodologia activa on es presenta un problema real -o una situació problematitzada- als alumnes, per tal que ells mateixos es formulin preguntes i intentin esbrinar com resoldre’l. És un sistema que ajuda a que l’estudiant identifiqui necessitats d’aprenentatge i sigui més conscient de les seves aptituds.
L’objectiu dels PBL és aconseguir que els alumnes desenvolupin una sèrie de competències. Lògicament, es vol que assoleixin els continguts a aprendre. Però, també, es vol reforçar els seus pensaments crític, analític i creatiu, la seva comunicació, la col·laboració i d’altres habilitats.
Perquè els PBL són una metodologia innovadora
Un dels punts forts de l’aprenentatge basat en problemes és que els alumnes aprenen després de resoldre una situació que es presenta partint dels seus coneixements previs. D’aquesta manera, s’estableixen connexions significatives en el seu aprenentatge. Com els alumnes no vinculen allò que han après a la memòria a curt termini, els nous coneixements es graven de manera més contundent.
Fases de l'aprenentatge basat en problemes
A grans trets, els PBL tenen tres fases: el problema, el procés d’aprenentatge, i l’avaluació. Tot i això, cadascuna d’elles consta de diferents sub-fases. Per exemple, s’estudia com s’ha d’estructurar el problema (de manera oberta o guiada), quin és el seguiment del docent, com s’avaluen els coneixements previs, quant de temps es dedica a la reflexió i a la metacognició, i molts d’altres punts a tenir en compte.
Treball per projectes o per problemes?
Tot i que, en un principi, podria sembla que el PBL sigui una alternativa als ABP, la realitat és diferent. En tots dos àmbits es fomenta la motivació de l’alumnat, es fomenta la comprensió crítica i, per últim, tant la reflexió com l’avaluació són processos continus.
A més a més, totes dues metodologies tenen presents les competències digitals i s’allunyen dels temps marcats per la unitat didàctica tradicional. La gran diferència, és que en els PBL es comença presentant un problema que pot ser fictici, mentre que en els projectes l’objectiu sempre és l’obtenció d’un producte final tangible. Però, també, en els PBL hi trobarem grups de treball més grans per fomentar el contrast d’opinions.
Exemples d'aprenentatge basat en problemes
Per fer-ho més il·lustratiu, imagina que volem que els alumnes aprenguin a utilitzar diferents unitats de mesura. Una manera de plantejar aquest aprenentatge pot ser situant-los en una excursió al camp. Podem oferir-los un mapa i plantejar el problema d’arribar fins al refugi.
A partir d’aquí, seguint l’estructura dels PBL, partiran d’una situació propera i familiar, i començaran a identificar els coneixements que necessiten per resoldre el problema. Com a docents, la nostra tasca serà anar guiant-los, més o menys, segons desitgem, per tal que vagin ben encaminats cap a la resolució del problema.
aprenentatge basat en problemes per a primària
Tot i que l’aprenentatge basat en problemes és una metodologia principalment enfocada a secundària, els seus processos poden arribar a adaptar-se a una etapa educativa anterior. Si vols implementar l’aprenentatge basat en problemes a primària, hauràs de tenir en compte aspectes com que que els coneixements previs dels alumnes són més limitats, o que el pensament crític dels alumnes no es podrà explotar de la mateixa manera.
Dit d’una altra manera, l’aprenentatge basat en problemes a primària haurà de ser una versió simplificada dels PBL que proposem al nostre curs. Tant pel que fa als nivells d’exigència que demanem a l’alumne, el qual al cicle inicial té menys capacitat d’abstracció, com per l’estructura del problema en sí.
Per acabar...
Abans d’acomiadar-nos, volem oferir-te un parell de publicacions que combinen perfectament amb la d’avui. D’una banda, fa poc hem publicat una guia bàsica de com fer una unitat didàctica pas a pas. La definim, parlem dels seus elements i compartim exemples per cada etapa educativa.
D’altra banda, si t’agradaria treballar la carpeta d’aprenentatge, aquí t’expliquem què és i com s’aplica a infantil, primària i secundària. Res més! Com sempre, marxem amb un vídeo que repassa el tema que hem tractat avui. Fins aviat!
Comparteix aquest article…
Amplia les teves competències sobre el tema d'avui amb aquests cursos
Millora les teves competències sobre tots els aspectes relatius a la programació didàctica amb els nostres cursos reconeguts pel Departament d’Educació.
Aquí tens els últims articles que hem publicat.
Què és l’escola inclusiva i com aplicar-la a l’aula
T’ajudem entendre els ets i uts de l’escola inclusiva. Què comenta el Departament d’Educació al respecte i quins beneficis aporta.
Guia per l’atenció a la diversitat a l’aula
T’oferim un seguit de recursos, eines i recomanacions enfocades a l’atenció a la diversitat que t’ajudaran a treballar millor a l’aula.
Formació útil per preparar oposicions
Si estàs pensant opositar, en aquest post t’expliquem quina formació permanent pot ser la més útil per a aconseguir la teva plaça.
Com programar Unitats Didàctiques a Secundària
T’ajudem a conèixer tots els requisits per a poder programar UD des de zero. Et presentem les diferents fases de creació i el seu objectiu.
