Gaudint l’educació
Anteriorment a l’article Què són les rúbriques? ja us vam definir aquest tipus d’instruments d’avaluació que permeten recollir evidències d’aprenentatge de continguts, ja siguin procediments i actituds. Aquestes matrius o graelles especifiquen els indicadors d’avaluació subjectes d’estudi, els diferents nivells d’assoliment i la qualificació obtinguda.
El fet d’experimentar i manipular implica que la ment vagi ampliant la seva xarxa d’experiències i vivències i, per tant, permet emprar aquests coneixements en situacions posteriors o, fins i tot, per millorar el dia a dia.
El pensament lateral o divergent és un concepte que sorgeix de la mà de Edward De Bono. La nostra ment tendeix a resoldre les situacions de forma racional, mentre que aquest tipus d’activitats promouen l’entrenament a noves idees. Aquestes noves idees són les que permeten obrir la ment i, conseqüentment, fomentar l’habilitat creativa de les persones.
Howard Gardner, en la seva teoria de les intel·ligències múltiples, defensa que les persones disposem de diverses capacitats, les quals cadascú desenvolupa en diferents graus cada una de elles.
Open your mind significa obrir la ment més enllà del conegut i acceptat per la societat. Així doncs, implica deixar de banda el convencional i endinsar-se en el món de la creativitat.
Una tasca molt important del docent és aconseguir implicar l’alumne a les activitats que es desenvolupen a classe, d’aquesta manera s’incentiva la seva iniciativa i es motiva la seva participació amb els companys.
Un dels últims llibres que parlen sobre neurociència és Neuromitos en educación (2015) d’Anna Forés, José Ramón Gamo, Jesús C. Guillén, Teresa Hernández, Marta Ligioz, Félix Pardo y Carme Trinidad. Tot i que us recomanem llegir el llibre, des d’aquest blog ens agradaria parlar-vos d’alguns dels neuromites que es parlen en aquest.
El coaching educatiu per a estudiants s’ha convertit en una eina imprescindible per tractar les dificultats acadèmiques, que en molts casos deriven de problemes no directament relacionats amb els estudis, sinó amb qüestions que fins ara s’han considerat secundàries, com la forma de relacionar-se del propi alumne o la seva percepció de si mateix i de l’entorn.
Així com l’aula ha de disposar d’espais i temps, també és necessari que els alumnes tinguin al seu abast recursos, objectes i elements amb els quals puguin experimentar i manipular.
El coneixement que tenim sobre com aprenem les persones és un dels pilars centrals de qualsevol metodologia competencial, ja què la nostra pràctica educativa, tant metodològica com avaluativa, ha d’estar alineada amb la forma en com aprèn el cervell.
No enviem spam, només notificacions sobre els articles, nous cursos i actualitzacions.
